Caminant per la muntanya
Caminant per la muntanya
(17/07/2011)
(17/07/2011)
Trepitjant la terra nua, costerut pedregar
que mena cap el cim desitjat,
els pensaments es recullen dins l’ànima
esperonats pel cos que traspua energia.
El cel i la terra pinten la línia
que marca el més lluny, remot i tèrbol,
on la mirada albira l’encís del moment;
imatge efímera i única que composen
el cau de vida i l’ànima de l’observador.
Pètals nascuts de la neu fosa
encatifen els prats nous i tendres,
esmorteint la petjada del caminant
per sentir la remor de l’aigua juganera,
el cant de la merla matinera,
el tou silenci del
vent que s’endú les paraules.
..ooOoo..