Caminant endins
Caminant endins
(2012)
Lentament, en les hores tendres, el
caminant
trepitja el camí polsegós que mena cap els llocs
desitjats, des dels que s’albira el bes infinit que
el cel diposita sobre la callada terra.
trepitja el camí polsegós que mena cap els llocs
desitjats, des dels que s’albira el bes infinit que
el cel diposita sobre la callada terra.
L’aire embolcalla la joia de l’ànima que
habita el
cos fatigat, en el que es dissolen les emocions
que angoixen el rítmic timbal que marca el pas
de ball de la preuada vida.
cos fatigat, en el que es dissolen les emocions
que angoixen el rítmic timbal que marca el pas
de ball de la preuada vida.
La senda recull les passes alentides, com
petites
llavors que germinen en pensaments íntims, en
vells records que condueixen a nous sentiments,
preuats aliments de l’ànima sensible, mentre la
simfonia de la Natura es troba en “tempo
di addaggio”.
llavors que germinen en pensaments íntims, en
vells records que condueixen a nous sentiments,
preuats aliments de l’ànima sensible, mentre la
simfonia de la Natura es troba en “tempo
di addaggio”.
El caminant, en arribar al seu destí, ha
transitat
una nova vivència que el canvia, que el distingeix
d’aquell que la va iniciar.
una nova vivència que el canvia, que el distingeix
d’aquell que la va iniciar.
..ooOoo..