Camí vers la claror

Camí vers la claror
(29/06/2013)

L’espai i el temps es dissolen
quan s’ataülla la Natura
amb la mirada del cor;
quan les passes acaronen
la pell que cruix, sembrada de vida,
vers l’horitzó més proper.

I es desitja flairar la llum,
i es volen tastar els sons,
i es neguiteja per amarar-se de l’ocàs,
càlid i acollidor com una abraçada,
curull de totes les promeses no dites
d’infinites matinades en poncella.

I brolla el doll de les emocions nues,
 lliures de reixes i ferides,
enfilant-se cap el cim solitari i joiós;
dolça talaia de l’ànima sensible
que gira els ulls vers l’interior,
ara regne d’enlluernadora llum.

El caminant traspua la rogenca flama
per sobre del pensament immediat,
nodrint l’àvid esperit de noves sensacions;
endinsant-se en l’eteri món
on l’ésser transcendeix la sang,
allà on es troba la compleció.

..ooOoo..