Declaració i desig

Declaració i desig

(Castellar del Vallès, 25/07/2014)

Com pensar-te tota?
Com descriure't amb paraules?
Com pintar la teva ànima
si el pensament és limitat?
Els mots que et perfilen encara no són dits
i la paleta desconeix els colors de la teva llum.

Despert et somio, llavis amatents,
i no t'abasto tota.
De carn i sentiments que bateguen
flueix la imatge que m'inunda,
record cisellat en aquesta memòria
que es perd en la teva pell,
solcant onades de plaer
en filigranes de vellut tremolós.

Escolto el silenci que criden els teus ulls
quan les paraules ressonen,
quan expresses el desig contingut
d'allò que marca la frontera
entre l'acceptació i el rebuig,
entre el  teu somriure satisfet
 i la coïssor de la ferida oberta
que posa límits a la mà que acarona.

Et parlo des del sentiment
amb paraules no esmolades,
mots construïts amb l'ànima que estima
que, a vegades, no sap escriure bé;
i la seva imperfecció t'arriba
estenent el vel de l'enuig
que vull esquinçar per sempre,
 amb el palmell nu de la mà en ofrena.

I miro el teu cos quan reposa
en el defallir del plaer escrit al llençol,
on es dibuixa el perfil que t'acull l'ànima.
I s'omple el meu cor d'una tendresa
que s'enfonsa en els teus cabells,
sentint com s'esmunyen
entre els dits tremolosos
que em tornen el tacte de la mirada.

Vull caminar al teu costat,
sentir el ritme de les teves passes
sobre el pentagrama del temps.
Vull els meus braços a la teva cintura
i sincronitzar el batec que ens anima;
vull la mirada que s'endinsa en la pupil·la
i trobar la teva cambra alegre i plena,
en l'abraçada que va més enllà de la pell.

..ooOoo..