IX Lluna plena

IX Lluna plena

(Castellar del Vallès, 7/1/2015)

I en la lluna plena, el teu mirall,
llum en la nit serena
d’ànimes en udol de melangia,
d’una mirada plena
del fulgor prestat del’astre del dia.

I la teva pell batega, plena d’argent,
al ritme del preuat timbal,
i esperona el tacte de la mà delerosa
d’emprendre un nou viatge astral,
a perdre’s dins la teva nebulosa.

L’ ànima sensible s’agita
guaitant el forat del cel,
broll de blancor pura
que embolcalla el rogenc anhel
de la sang tornar-se fura.

I la lluna, astuta,
vol fer seu el pensament
de sentir-se tu,
i es vesteix molt lentament
del teu estimat cos nu.

I en la teva pell la lluna,
i en la lluna tu, cisellada.
La gaubança de l’amant esclata
en trobar-te plena i duplicada
en batec de lluna, en pell de plata.

..ooOoo..