Jo, el drac

Jo, el drac

(Castellar del Vallès, Sant Jordi - 2015)

Què faig jo d'una princesa?
Per què l'hauria d'engolir?
Qui va escriure tal bestiesa?
Les flames del meu sospir
brollen tendra calidesa.

I vindrà el famós cavaller
ple de la por que sa mirada vesa.
Hauré de fer el meu paper:
lliurar mon cor a tanta gosadia,
l'ànima brollant en florit roser.

I esclatarà en alegria
la parella aparellada,
i triomfarà aquell il·lustre
de la llança en mi tacada
en enfosquir el meu llustre.

Sant Jordi, d'anomenada,
és qui s'endurà la fama.
Però, qui coneix el meu nom?
I el de tan ingènua dama?
La meva sang farceix un pom

de pètals servits en rama;
broll de goig, cor de donzella,
del meu batec que s'atura
en comiat de la tan bella
embadalida per l'altra pastura.

I ara, que se'n farà d'ella?
Serà el valent un bon espòs?
L'ànima d'aquella dona
dirà adéu al seu repòs
i farà la meva custòdia bona.

Vaig ser guardant delerós
de sa virtut i autonomia;
i ara ve el que es presenta,
tot farcit d'egolatria, 
a fer d'ella humil serventa.

I tothom, ple de follia,
aclama al de la llança,
que em va prendre la princesa
abusant de la confiança
i, també, de la meva tendresa.

Tota plena de recança,
ja la dama es penedeix
d'acceptar la sang florida,
en aquell dolorós feix
que brollà de ma ferida.

L'home de nou parteix
a la cacera de noves dames,
lluint la imatge del cavaller
que encén tendres ànimes en flames.
Inveterat esperit bataller.

I el cicle torna en proclames
cada esclat de primavera:
joves dames que guardar
de l'embat del Sant tronera.
I jo ..., hauré de dissimular.

..ooOoo..