Quilòmetres d'emocions
(Castellar del Vallès, 19/05/2016)
El paisatge, dins
de la mirada, no té límits.
I l’ànima l’esmicola en milers de papallones
que aletegen sota la pell nua.
La llum i els colors,
l’aire i el flaire,
el gust de la rosada
que omple el badall matiner,
el glop d’aigua freda, broll de la terra,
l’escalfor del Sol zenital
foragitant la fredor de l’albada.
Tot es troba dins de l’ésser que sent
i n’és conscient,
qui trepitja la geografia del seu jo
amb passa ferma i segura.
La suor de
l’esforç solca la pell de vellut
mentre s’atansa el llunyà punt del mapa.
El camí s’enfila amunt, què n’és de costerut!
Allà un pi,
allà una pedra,
allà una fita,
allà una font,
allà una ermita,
allà un ocell,
allà l’atalaia del preuat cim,
allà la meva ànima feta papallona.
I darrere de tot:
el teló de fons que tanca l’escenari;
muntanyes difuses sota un cel blau fosc
que emmarquen el paisatge proper,
capturat en pretensioses imatges enllaunades
que despertaran la futura memòria.
He caminat tants
quilòmetres!
He pujat i baixat tants metres!
He trepitjat aquell cim!
Però ...
Quants batecs de joia hi caben en aquest espai?
Quines emocions m’han envaït l’ànima?
Què n’he aprés de cada passa?
Jo vull aquests mesuradors veritables
dels comptadors de la plenitud,
els més preuats en el camí de ma vida.
..ooOoo..