Caminant pels Tatra
Caminant pels Tatra
(Castellar del Vallès, 04/09/2017)
En el cor de les terres del Nord,
cicatrius de pedra s’aixequen
deleroses de fondre´s amb els núvols,
creadors de les fonts i els llacs inesgotables.
cicatrius de pedra s’aixequen
deleroses de fondre´s amb els núvols,
creadors de les fonts i els llacs inesgotables.
Els senders, impresos per les pertinaces passes,
solquen aquelles ferides del paisatge
per a desvetllar les seves intimitats,
allà on arriben les ànimes sensibles.
solquen aquelles ferides del paisatge
per a desvetllar les seves intimitats,
allà on arriben les ànimes sensibles.
Dins de la multitud cridanera,
el caminant s’aïlla en el seu pensament,
en el sentiment de saber-se part
de l’immens organisme que l’envolta.
el caminant s’aïlla en el seu pensament,
en el sentiment de saber-se part
de l’immens organisme que l’envolta.
Ell és pedra, ell és riu, ell és pètal.
Ell és l’àliga de les ales esteses
que, sorgit de les prenyades boires,
observa el lacònic ritme de la vida.
Ell és l’àliga de les ales esteses
que, sorgit de les prenyades boires,
observa el lacònic ritme de la vida.
El brogit del corrent del riu
transporta el tro de les muntanyes
cap a la mansuetud de les valls,
allà on l’aigua jeu i s’asserena.
transporta el tro de les muntanyes
cap a la mansuetud de les valls,
allà on l’aigua jeu i s’asserena.
Allà on, en tornar del seu periple,
rumia i paeix l’ànima del caminant
tantes i tantes emocions viscudes,
tantes i tantes lliçons rebudes.
rumia i paeix l’ànima del caminant
tantes i tantes emocions viscudes,
tantes i tantes lliçons rebudes.
..ooOoo..