El queixal


El queixal
(Castellar del Vallès, 28/01/2018)


Em fa mal un queixal.
Descentrat pel dolor,
vull esquivar el mal
mentre em puja l’escalfor
de la galta malmesa.

No vull aquesta peça
que em corca el pensament,
m’omple el pap d’avidesa
i menjo malament
l’entrepà de pernil.

No podré ser gentil
amb qui la mà m’estén;
fitant-lo de perfil,
per veure si m’entén,
que no estic per festetes.

No puc menjar crispetes
per si en trobo una dura,
ni beure aigua d’aixetes
que tal fiblada augura.
Estic acollonit!

El queixal malparit
que, encara no sé com,
em deixa adolorit,
haig de trobar quelcom
que el pogués amansir.

Fa temps que es va partir
tot fent la seva feina,
i ara em vol fer patir
si en mastegar fa d’eina.
I si vaig al dentista?

Veieu la cara trista
que em dibuixa el dolor.
La meva ànima artista
és buida de color,
lluny del vers lluminós.

Vull trobar el repòs
foragitant la causa,
celebrar amb arròs
quan arribi la pausa
del mal queixal trencat.

Ara estic preparat
sota el focus del metge,
tremolós i cagat
com condemnat heretge
a punt pel sacrifici.

Molt expert en l’ofici
prepara la xeringa,
patiment de cilici
que amb mà ferma sostinga
apuntant l’objectiu.

S’escapa un adjectiu
quan sento el fibló endins,
i ell va dient – No patiu!
I va foten anodins
per adormir la peça.

Ja defuig l’agudesa
i, amb boca de cartró,
li dic que no n’hi ha pressa,
que estic bé en el poltró
mentre ell furga i remena.

Li vull la ment serena
en fer la seva tasca,
quan tinc la boca plena
i quasi em ve una basca
en treure el primer tros.

El rebo afectuós
pel patir que s’acaba,
i amb gust molt amargós
per la mina que es cava,
ja ve l’altra meitat.

La festa s’ha acabat
i pago la factura.
Surto d’allà baldat,
la butxaca en escura
i l’ànim ufanós.

Passat un dia, o dos,
ja en la normalitat,
tot gaudint d’un caldós,
molt ben aprofitat,
m’enyoro del queixal.

Encara que em fes mal
tinc dol pel seu destí.
L’hauran llençat al banal,
seguint incert camí,
o serà incinerat.

Ara sento un forat
que era ple de dolor,
em sento alliberat
i ha tornat el color
amb el verb renovat.

..ooOoo..