Vull ...
Vull recuperar la
sensibilitat,
la frescor i l’espontaneïtat de l’ànima
per a nodrir el discurs poètic,
per a visitar les cavernes del jo
on s’amaguen de mi
les emocions transparents,
aquelles no esberlades per la raó.
la frescor i l’espontaneïtat de l’ànima
per a nodrir el discurs poètic,
per a visitar les cavernes del jo
on s’amaguen de mi
les emocions transparents,
aquelles no esberlades per la raó.
Vull retrobar
Calíope i Erató
i que m’inspirin, a cau d’orella,
les veus del més bell poema
que faci vessar les mirades,
que il·lumini les ànimes
en trànsit de tenebres;
obrir el pou infinit del gaudir.
i que m’inspirin, a cau d’orella,
les veus del més bell poema
que faci vessar les mirades,
que il·lumini les ànimes
en trànsit de tenebres;
obrir el pou infinit del gaudir.
Vull obrir-me a
la llum del sentir
i abandonar la foscor del fer,
ser-hi allà on la càlida emoció
s’imposa a la freda acció,
en fèrtil i nodriu adob
que ha de veure, esponerós,
el meu agapant florit.
i abandonar la foscor del fer,
ser-hi allà on la càlida emoció
s’imposa a la freda acció,
en fèrtil i nodriu adob
que ha de veure, esponerós,
el meu agapant florit.
Vull amansir
l’esperit
i, en reprendre el viatge interior,
aturant-lo a totes les estacions
curull d’infantil ingenuïtat;
viure les antigues emocions
en nous ardents calfreds
esculpits a la pell nua.
Vull la inspiració que fluctua,
sempre esquerpa o feréstega;
només retuda pel rítmic batec
del galop d’una daina:
despert, àgil i lleuger;
com un delicat somni
rescatat del món oníric.
i, en reprendre el viatge interior,
aturant-lo a totes les estacions
curull d’infantil ingenuïtat;
viure les antigues emocions
en nous ardents calfreds
esculpits a la pell nua.
Vull la inspiració que fluctua,
sempre esquerpa o feréstega;
només retuda pel rítmic batec
del galop d’una daina:
despert, àgil i lleuger;
com un delicat somni
rescatat del món oníric.
Vull l’Erató que,
amb el seu vers líric,
atreu el sentiment més íntim
entre els cors reconeguts;
i desvetlla emocions suaus
com l’alè del bes que s’atansa,
com el càlid palmell de la mà
que, del cos nu, solca la geografia.
atreu el sentiment més íntim
entre els cors reconeguts;
i desvetlla emocions suaus
com l’alè del bes que s’atansa,
com el càlid palmell de la mà
que, del cos nu, solca la geografia.
Vull Calíope cantant
l’alegria
de l’heroi que desafia la sort
guarnit del llorer triomfal;
que, reeixit de la cruenta batalla,
haurà de retre honor als Deus
conductors del seu destí ...
Fins a la sempre anhelada mort.
de l’heroi que desafia la sort
guarnit del llorer triomfal;
que, reeixit de la cruenta batalla,
haurà de retre honor als Deus
conductors del seu destí ...
Fins a la sempre anhelada mort.
..ooOoo..