El no-res



El no-res
(Castellar del Vallès, 11/05/2018)

I
L’expressió joiosa que mostra al món
brolla d’un esperit ple de gaubança,
allò que defineix la benanança
de sentir-se un gran rei en el seu tron.

El pit inflat d’incert orgull pregon
de fer-se veure en la mundana dansa,
les veles empopades d’alabança
de sospirs dels que anhelen aquest son.

Què definirà la felicitat?
És benestar el seu equivalent?
L'ànima agombolada en un estat

que descarrega espurnes en la ment,
efímera sensació de prestat
fruit de l’artifici d’un sentiment.

II
L’anhelat desig ha estat satisfet,
somriu l’ànima a l’aliena mirada
d’orgull i de complaença vessada
que ofega l'indesitjable retret.

Sentir-se ufanós del reeixit fet
que alimenta la flama desitjada,
en la farga de l’ànsia deslligada
forjadora d’un glaçat braçalet.

I aviat s’haurà de fondre la peça
escalfada per l’orgull escampat,
tan efímera i maldestra altivesa

d’un desig que voldrà ser renovat.
Molt ràpidament l’esperit s’avesa
a veure’s reconegut i aprovat.

III
Un nou desig, un nou anhel s’albira.
Serà la voluble felicitat!
Que es vesteix d’immensa fatuïtat
mentre contra si mateixa conspira.

Tanta expectativa en una guspira
esmorteïdora de l’ansietat,
desig encara no manifestat
entre les vanitats de la gran fira.

Anhel que, en ser-hi, vestirà un color
pintat per l’esperit que el manifesta:
un fosc desig de provocar dolor

o el rosa més alegre d’una festa.
Inspirat pel càlid i tendre amor
o el pur rancor mostrant la seva aresta.

IV
En la immensa roda dels rituals
s’hi troben desitjos de tota mena:
aquells que vénen d’una ment serena
envoltats de flaires emocionals,

d’altres, amb tacte, més materials
on l’enveja aliena es desencadena,
o d’aquells que l’altre món concatena
amb litúrgies espirituals.

I ve el naixement de l’expectativa
en braços d’una gran excitació,
en l'ànima que vol sentir-se viva

sota una espasa de frustració,
allà on s’haurà de mantenir captiva
fins a la seva consecució.

V
La felicitat fuig d’aquesta roda
en un bucle infinit que no es detura
si no és amb el fre d’una ànima pura,
tisora de tan saludable poda.

Cadascú haurà d’escriure la seva oda
en recerca de la pròpia mesura,
ja que no tot s’hi val en l’aventura
que haurà de finir en alegre coda.

És en l’expectativa del no-res
on l’ànima navegarà serena
seguint l'instintiu rumb del seu bauprès.

L’ austera buidor d’una vida plena,
del benestar, és més gran interès
de la felicitat pròpia i aliena.

..ooOoo..